Nosaltres mestres valencians

JOSÉ BLASCO ALAGARDA

Vaig nàixer el 8 d'octubre de 1952 al barri del Canyameral. Els records d'infància són de solars destruïts des de la guerra civil, on escarbant trobaves bales i metralla; un joc per a la xicalla, un drama per als pares, en contrast l'horta confrontava amb els nostres carrers. Un món desaparegut: “Aquellos días azules, aquel sol de la infancia”

Dels centres educatius on vaig estudiar esmentaré la filial 2 de d’Institut Luis Vives que hui és Santiago Apòstol, recorde els partits de futbol a la platja de la Malva-rosa i enyore beure l’aigua dels ullals que brollaven a l'arena. Sota el passeig marítim està la platja.

Del meu pas en Magisteri recorde amb afecte a don Fernando Bravo i als meus companys Paco Beltrán, Poldo Armesto, Boro Diago, Pepe Cháfer, Ernesto Quilis i Ernesto Gil, passen els anys però el que vaig aprendre d'ells i amb ells sempre m'acompanyarà.

Vaig aprovar les oposicions a l’any 1974 exercint al González Gallarza d’ Alaquàs al Mestre i Busquets de Viladecans a Barcelona i al Sant Joan Baptista de Torrent, en aquest últim vaig estar 22 cursos, quan vaig començar el meu fill major tenia 17 dies, i l’any que em vaig anar  es llicenciava en Dret. El Sant Joan Baptista va ser per a mi escola de vida, en el vaig fer de tot: cap d'estudis, director, secretari, encarregat del menjador, pare d'alumnes, vaig tocar tots els pals de la baralla.

L'any 2001 vaig aprovar les oposicions a la inspecció d'Educació. A la territorial de València em vaig retrobar amb companys de la nostra promoció: Íñigo Benítez, Vicent Martí i Albert López Mut. Com a inspector vaig actuar a les comarques de l'Horta Nord, el Camp de Túria, el Racó d’Ademús i les dues Riberes del Xúquer. Deia Freinet: “per a aprendre a muntar amb bicicleta cal pujar-se a la bicicleta”; la professió l'aprens exercint-la i, si de tant en tant, fas autocrítica, reflexiones sobre els teus errors al final del camí esdevindràs un millor professional, a les meues últimes etapes tant a la Ribera Baixa com a la Ribera Alta vaig poder consolidar tota l'experiència acumulada, aportar solucions, seguint la màxima que ha de guiar el treball de la Inspecció: “Omnia videre, multa dissimulare, pauca corrigere”

En el 2015 el Conseller i el Secretari autonòmic em van demanar que fora l'Inspector General d'Educació de la Comunitat València. Els quatre anys van ser d'un treball esgotador però satisfactori, va ser l'època de la meua vida de major creativitat literària, i molts dels meus escrits han sigut publicats, si bé, la pràctica totalitat d'ells porten un altra signatura.

Finalment el 8 d'octubre de 2019 després de 44 anys, 8 mesos i 8 dies de servei públic vaig passar a la condició de jubilat.

Què queda per fer? Encara em queden un fum de llibres per llegir. Cuidar a Amparo, la meua companya des de sempre, xarrar amb els fills: Jordi i José Raúl i les nores Cristina i Luisa, algú que altre esmorzar amb els amics i, atés que les meues netes: Julia, Clara, Silvia i Paula caldrà que lliuren batalles que pensava ja hi eren guanyades, assessorar-les (si es deixen)