On acaba la lleialtat i comença la renúncia a pensar
A vegades, u no s’allunya d’alguna cosa perquè haja perdut l’interés, sinó perquè comença a mirar-la des d’un altre lloc. Ara em reconec més com un observador extern —encara que no alié— d’un sistema, l’educatiu, que crec conéixer bé, i també com algú a qui encara li queda molt per aprendre. Durant molts anys he viscut l’educació des de dins: reunions, projectes, debats interminables sobre com millorar allò que fem. He defensat idees, he canviat d’opinió, he tornat a canviar-la. I, si alguna cosa m’han ensenyat els anys, és que com més temps passes prop d’un ofici, més conscient eres de tot allò que n’ignores. En l’educació, on ha transcorregut la major part de la meua vida, tendim a pensar que l’experiència ens concedeix una mena d’autoritat natural; la realitat s’encarrega de recordar-nos una vegada i una altra que cada generació aporta preguntes noves i mirades que descol·loquen les certeses acumulades. Amb el pas del temps, més que acumular respostes, he anat acumulant pr...